hola, sóc el pijoprogre

Hola! Sóc el pijoprogre, i ahir vaig anar a veure la cosa aquesta dels premis Gaudí, i que voleu que us digui... no em va agradar gens, i és que no és el mateix que els Goya... allò si que té glamour... sobretot quan mana el PP i s'en foten de tots els ministres.

S'ha de dir que abans m'agradava quan els artistes criticaven els governs de dretes de Catalunya... però ara és diferent... aquest govern no és carrincló com els d'abans... ara hi sóc jo! Clar que els artistes d'ara no són el que eren, ja no se'n van a Madrid, i fins i tot alguns són independentistes, com aquest Joel Joan, que només fa coses localistes, i és clar que un bon artista ha de ser universal, o espanyol, però en tot cas universal.

En fi, que els hi vaig dir clarament, no m'ha agradat el que heu fet, que una cosa és ser jove, agosarat i d'esquerres, - com era jo, i els meus (els meus d'abans) -, i l'altra cosa és obsessionar-se amb el català i anar pel món fent política de poca volada... fins aquí podíem arribar. Ai,,, com enyoro en Serrat i la Sardà, com és que no van actuar a la gala?

LA CULPA ÉS DEL MANXAIRE

Les poques vegades que els meus pares em renyàven, (jo era molt bona nena... o els meus pares molt bones persones!!) i jo em defensava passant la culpa a algú altre, sempre em deien "si, si, la culpa... del manxaire!". Mai havia sabut qui coi era el manxaire, però ara ja ho sé, el manxaire són els col·laboradors i /o els funcionaris dels presidents de les Comunitats Autònomes de Balears i València!

Donar la culpa als altres ja d'entrada és lleig, però que ho facin dos expresidents de comunitats autònomes mentre estan asseguts al banc dels acusats per ROBAR (aquesta és la paraula, deixem-nos d'eufemismes...), és miserable i els treu la poca dignitat que els quedava. Tinc la sensació, però, que també això es dóna per normal, i que al final, el que importa no és el que facis, si no que no t'enganxin, i si per això cal rebaixar-se fins a nivells extrems, no passa res... jo ja tinc el caviar que volia per Nadal.

Em pregunto què en pensen els seus amics i familiars, què es diuen ells mateixos quan es miren al mirall cada matí, i el que més em preocupa és que em temo que realment creuen que hi tenien dret, per ser més llestos, per ser més hàbils, o per haver guanyat unes eleccions.

La qüestió és, què creiem la majoria de ciutadans d'aquest país? Quants faríem el mateix si en tinguéssim l'oportunitat? Quan veiem els nombrosos casos de persones amb poder (polític i econòmic, públic i privat), que són enganxats amb la mà a la caixa - o que no els enganxen, però sabem que ho fan-, se'm fa difícil pensar que són casos puntuals, casualitats. Estadísiticament no sembla possible que la majoria de gent que té poder tingui tendència a robar, i la resta de ciutadans no. És per això que potser nosaltres, els ciutadans d'aquest país, ens podríem plantejar que de la mateixa manera que aquests individus culpen als seus ajudants, nosaltres també els culpem a ells i amb això ens quedem tranquils, doncs la culpa sempre és del manxaire...

No pot ser que d'aquí a tres dies sigui nadal!

Si fessim una llista de frases clàssiques aquesta seria una de les primeres. Un cop hem dit la frase, els aconteixements es precipiten..., tinc la casa plena de paquets amb els noms dels meus amics invisibles, ens acabem el turró de suchard, sopem -tard-, dinem, mirem el carrer Mandri, cantem una mica i aplaudim les nenes com toquen la guitarra, canelons, fotos, no sabem que farem la nit de cap d'any fins a última hora, intentem anar uns dies a esquiar i esquiem UN dia, repasso una i mil vegades la llista de reis ben arrugada dins el bolso, i vaig ratllant  noms i regals, busco aquella joguina que està exhaurida (bé, aquest any potser ja no...), posem el vi bo, els torrons que sobren i l'aigua (pels camells), les sabates al balcó, el carbó a les sabates, omplo la sala de regals, sempre algun sense embolicar..., va passant tothom per casa i anem fent el dinar - aperitiu, el rebedor sembla un magatzem de reciclatge de paper... ufff, estem cansats... i... Sembla mentida que ja hagi passat nadal!!!

Bon Nadal a tothom!!!

La City

tradicions nadalenques

Ara fa aproximadament un any, l'amic dels funcionaris, senyor Rosell, feia unes declaracions on deia que sobraven funcionaris. Deu ser una tradició nadalenca, com el caganer, o el tió, perquè el senyor Rosell s'ha tornat a deixar anar, i ara resulta que en un atac de comunisme (indigne d'un president de la patronal) ens diu que no pot ser que hi hagi gent que tingui una feina per tota la vida i gent que no... i té tota la raó, és clar que si!!! I en aquesta línia igualitària, li diré, senyor Rosell, que tampoc pot ser que hi hagi gent que pugui dir bajanades i les hi publiquin, i gent que digui coses intel·ligents i que no surtin a cap mitjà. Us adjunto doncs el que va escriure Xavier Martínez ara fa un any en relació a les declaracions del senyor Rosell... i "no hasse falta dessir nada más...

http://xaviermartinez.wordpress.com/2010/11/25/sobren-empresaris/

Jo tampoc vaig matar Kennedy

Jo tampoc vaig matar Kennedy
Formo part del grup social més odiat de Catalunya, guanyo menys que la majoria que tenen un currículum semblant al meu. Quan tothom es feia ric especulant, jo TAMPOC arribava a final de mes, he perdut 500 euros mensuals de poder adquisitiu en els darrers 6 anys, treballo un mínim de vuit hores diàries -controlades per un aparell que identifica cada vegada que surto o e...ntro del meu lloc de treball-, part de la meva feina ha consistit, durant anys, en arreglar els desperfectes que es fan des de "l'eficient" sector privat, l'altra part, en tramitar subvencions - diguem-ne de "dubtós" interés públic, i contractar serveis que fan molt millor i a millor preu els meus companys de feina, o jo mateixa. Només demano una cosa, als opinadors i a la societat en general, si us plau deixeu d'insultar-me, i a la classe política, si-us-plau tracteu-me com l'adult que sóc i no proveu d'enganyar-me més, que sóc funcionari, però no soc idiota. JO TAMPOC VAIG MATAR A KENNEDY

OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA O COM ENS PRENEN EL PÈL

En primer lloc dir que no sóc ecologista, no sóc anticonsumista (m'encanta anar de compres...), no estic en contra de les centrals nuclears, m'agraden els arbres de nadal, el plàstic, l'assecadora, el nespresso, anar en cotxe - molt més que en transport públic-, fumo!!! (això deu contaminar molt), i he començat a reciclar només per les amenaces de la meva parella...

Establerts aquests principis, haig de dir que des d'ahir que estic impressionada - molt més que amb les "notícies" més que sabudes del wikileaks-, amb el documental de tv3 sobre l'obsolescència programada. Per qui no ho va veure, un petit resum: Als anys 30, els més importants productors de bombetes d'Europa i Amèrica es van reunir - en secret-, i van decidir que el fet que les bombetes duressin més de dues mil hores, i que s'investigués per ampliar-ne la durada era dolent pel negoci, doncs es venien menys bombetes que si duressin, per exemple, 1.000 hores. Constitutïts en cartel, van establir una norma que ells mateixos s'asseguraven que tots els productors complissin i els consumidors no sabéssin -les bombetes no podien tenir una durada superior a 1.000 hores-. D'això se'n va dir "obsolescència programada", i des d'aquell moment, aquesta política "industrial", és l'habitual en els nostres productes industrials o tecnològics de consum. Per aquest motiu aquests productes tenen una data de caducitat, a partir de la qual el producte automàticament s'espatlla (sembla ser que tenen un "xip" incorporat expressament per espatllar-lo, del tipus ---este mensaje se autodestruirá en 10 segundos--), i quan vas a reparar-los o bé et cobren un preu per "la peça" tres vegades més car que el producte, o directament et diuen que no el poden arreglar, i que te'n compris un de nou.

Els nostres productes "de consum".., els que ens fan la vida més fàcil, més segura, i perquè no dir-ho, més lliures, es fan malament expressament, ens obliguen a llençar-los sense que puguin ser utilitzats per altres persones que potser els necessiten, i a tot això passa no només de forma expressa i premeditada, si no que hi ha persones que s'esforcen i perden el seu temps perquè sigui així!!!

Us recomano veure el programa (intentaré enllarçar-lo, si és que això es pot fer...). Jo, de moment, he decidit no canviar-me el mòbil (tot i que tinc una pila de punts), no comprar-me un ordinador nou, malgrat aquest sigui més lent que una tortuga, i portar-lo a la botiga de sota casa on uns nois molt simpàtics i amb ganes de treballar me'l repassaran, i seguir veient la tele que te aquell cuuuuul tan llarg i que a l'angle esquerra de la pantalla de tant en tant agafa un coloret "rosat" la mar de maco.

Si teniu idees de reciclatge que no comportin dutxar-se amb aigua freda, anar a peu, o tenir una vida més incomòda, estaré encantada que me les feu arribar, si teniu informació sobre productes que et garanteixin que no tenen l'obsolescència programada, o si coneixeu algú que arregli coses espatllades, digueu-m'ho, que els ajudaré a tirar endavant el negoci.

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php

Tinc un bloc!

Ara que ja he creat un bloc... no sé pas què dir. Això ja passa... tantes coses al cap, tantes vegades que parlo sola, i quan arriba l'hora de la veritat...

En fi, com deia Scarlett O'Hara a "Allò que el vent s'endugué"... ja ho pensaré demà!