No pot ser que d'aquí a tres dies sigui nadal!

Si fessim una llista de frases clàssiques aquesta seria una de les primeres. Un cop hem dit la frase, els aconteixements es precipiten..., tinc la casa plena de paquets amb els noms dels meus amics invisibles, ens acabem el turró de suchard, sopem -tard-, dinem, mirem el carrer Mandri, cantem una mica i aplaudim les nenes com toquen la guitarra, canelons, fotos, no sabem que farem la nit de cap d'any fins a última hora, intentem anar uns dies a esquiar i esquiem UN dia, repasso una i mil vegades la llista de reis ben arrugada dins el bolso, i vaig ratllant  noms i regals, busco aquella joguina que està exhaurida (bé, aquest any potser ja no...), posem el vi bo, els torrons que sobren i l'aigua (pels camells), les sabates al balcó, el carbó a les sabates, omplo la sala de regals, sempre algun sense embolicar..., va passant tothom per casa i anem fent el dinar - aperitiu, el rebedor sembla un magatzem de reciclatge de paper... ufff, estem cansats... i... Sembla mentida que ja hagi passat nadal!!!

Bon Nadal a tothom!!!

La City

tradicions nadalenques

Ara fa aproximadament un any, l'amic dels funcionaris, senyor Rosell, feia unes declaracions on deia que sobraven funcionaris. Deu ser una tradició nadalenca, com el caganer, o el tió, perquè el senyor Rosell s'ha tornat a deixar anar, i ara resulta que en un atac de comunisme (indigne d'un president de la patronal) ens diu que no pot ser que hi hagi gent que tingui una feina per tota la vida i gent que no... i té tota la raó, és clar que si!!! I en aquesta línia igualitària, li diré, senyor Rosell, que tampoc pot ser que hi hagi gent que pugui dir bajanades i les hi publiquin, i gent que digui coses intel·ligents i que no surtin a cap mitjà. Us adjunto doncs el que va escriure Xavier Martínez ara fa un any en relació a les declaracions del senyor Rosell... i "no hasse falta dessir nada más...

http://xaviermartinez.wordpress.com/2010/11/25/sobren-empresaris/

Jo tampoc vaig matar Kennedy

Jo tampoc vaig matar Kennedy
Formo part del grup social més odiat de Catalunya, guanyo menys que la majoria que tenen un currículum semblant al meu. Quan tothom es feia ric especulant, jo TAMPOC arribava a final de mes, he perdut 500 euros mensuals de poder adquisitiu en els darrers 6 anys, treballo un mínim de vuit hores diàries -controlades per un aparell que identifica cada vegada que surto o e...ntro del meu lloc de treball-, part de la meva feina ha consistit, durant anys, en arreglar els desperfectes que es fan des de "l'eficient" sector privat, l'altra part, en tramitar subvencions - diguem-ne de "dubtós" interés públic, i contractar serveis que fan molt millor i a millor preu els meus companys de feina, o jo mateixa. Només demano una cosa, als opinadors i a la societat en general, si us plau deixeu d'insultar-me, i a la classe política, si-us-plau tracteu-me com l'adult que sóc i no proveu d'enganyar-me més, que sóc funcionari, però no soc idiota. JO TAMPOC VAIG MATAR A KENNEDY