Establerts aquests principis, haig de dir que des d'ahir que estic impressionada - molt més que amb les "notícies" més que sabudes del wikileaks-, amb el documental de tv3 sobre l'obsolescència programada. Per qui no ho va veure, un petit resum: Als anys 30, els més importants productors de bombetes d'Europa i Amèrica es van reunir - en secret-, i van decidir que el fet que les bombetes duressin més de dues mil hores, i que s'investigués per ampliar-ne la durada era dolent pel negoci, doncs es venien menys bombetes que si duressin, per exemple, 1.000 hores. Constitutïts en cartel, van establir una norma que ells mateixos s'asseguraven que tots els productors complissin i els consumidors no sabéssin -les bombetes no podien tenir una durada superior a 1.000 hores-. D'això se'n va dir "obsolescència programada", i des d'aquell moment, aquesta política "industrial", és l'habitual en els nostres productes industrials o tecnològics de consum. Per aquest motiu aquests productes tenen una data de caducitat, a partir de la qual el producte automàticament s'espatlla (sembla ser que tenen un "xip" incorporat expressament per espatllar-lo, del tipus ---este mensaje se autodestruirá en 10 segundos--), i quan vas a reparar-los o bé et cobren un preu per "la peça" tres vegades més car que el producte, o directament et diuen que no el poden arreglar, i que te'n compris un de nou.
Els nostres productes "de consum".., els que ens fan la vida més fàcil, més segura, i perquè no dir-ho, més lliures, es fan malament expressament, ens obliguen a llençar-los sense que puguin ser utilitzats per altres persones que potser els necessiten, i a tot això passa no només de forma expressa i premeditada, si no que hi ha persones que s'esforcen i perden el seu temps perquè sigui així!!!
Us recomano veure el programa (intentaré enllarçar-lo, si és que això es pot fer...). Jo, de moment, he decidit no canviar-me el mòbil (tot i que tinc una pila de punts), no comprar-me un ordinador nou, malgrat aquest sigui més lent que una tortuga, i portar-lo a la botiga de sota casa on uns nois molt simpàtics i amb ganes de treballar me'l repassaran, i seguir veient la tele que te aquell cuuuuul tan llarg i que a l'angle esquerra de la pantalla de tant en tant agafa un coloret "rosat" la mar de maco.
Si teniu idees de reciclatge que no comportin dutxar-se amb aigua freda, anar a peu, o tenir una vida més incomòda, estaré encantada que me les feu arribar, si teniu informació sobre productes que et garanteixin que no tenen l'obsolescència programada, o si coneixeu algú que arregli coses espatllades, digueu-m'ho, que els ajudaré a tirar endavant el negoci.
